Robert Doisneau (Gentilly, 14 abril, 1912 - París, 1 abril, 1994) va ser el fotògraf francès que, l'any 1950, va captar la imatge, aparentment espontània) d'una jove parella besant-se intensament pels carrers de París, davant de l'Ajuntament d'una ciutat de la llum que aleshores recuperava la seva mítica lluminositat i la seva alegria de viure, després de la tristesa existencial i de la foscor emocional provocades per la Segona Guerra Mundial.
La fotografia en qüestió, titulada "El Petó", va donar nom i fama internacional al seu autor, Robert Doisneau, perquè representava l'amor en la seva forma més espontània, sincera i apassionada, a la vegada que potenciava els encants romàntics de París, convertint-se també en la icona, per excel.lència, de l'exaltació natural dels sentiments.
Quan, al llarg el temps, molts homes i dones van afirmar que eren els dos joves personatges protagonistes de tant emotiva i economicament productiva imatge (se n'han venut 500.000 còpies a tot el món, i s'en van venent constantment) reclamant la part del pastís que els corresponia, Robert Doisneau no va tenir més remei que confessar publicament que la foto formava part d'un reportatge que li havia encarregat la revista nord-americana American's Life sobre els enamorats de París, per al qual havia contractat dos joves estudiants d'art dramàtic, Françoise Bornet i Jacques Carteaud, trobats casualment en un cafè parisenc, i als quals va fotografiar en diversos punts de la capital francesa, en una sèrie que va mostrar per demostrar la veritat d'uns fets que havia amagat fins aleshores.
Més enllà de les consideracions ètiques del comportament professional de Robert Doisneau, es obvia la qualitat d'un treball fotogràfic que va començar a fer com a fotògraf industrial a la factòria de Renault de Billancourt, del qual va ser acomiadat per les seves absències contínues, que ell justificava tot dient que desobeïr li semblava una qüestió vital, per entrar després en la fotografia d'art gràcies als consells del fotògraf, escultor i pintor, André Vigneau, i a la seva voluntat per conèixer, de manera autodidàctica, els secrets de la fotografia tot llegint les instruccions de les caixes d'emulsió per al revelat, i, aprofitant també, els seus coneixements litogràfics i tipogràfics.
De les primeres fotografies d'objectes inanimats va passar, posteriorment, a fotografiar la gent pels carres de París o Gentilly (la seva gran passió i el seu treball més personal), amb la voluntat de captar, fora dels treballs fets per encàrrec, el món tal i com ell desitjava que fos, publicant la seva primera fotografia, a l'Excelsior, el 25 de setembre de 1932, per fer l'última el 25 de setembre de 1993, morint, finalment, l'1 d'abril de 1994, a l'edat de 81 anys.
Veïent l'obra fotogràfica de Robert Doisneau, podem dir, en moments de cert desencis existencial, que sempre ens quedarà el seu esclatant petó parisenc!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada