Odd Nerdrum

Tot i que va néixer a la ciutat sueca de Hälsingbog el 8 d'abril de 1944, Odd Nerdrum consta oficialment com a pintor norueg, doncs ja va ser estudiant a l'Acadèmia d'Art d'Oslo i és en aquest país escandinau on ha desenvolupat tota la seva vida i tot el seu potencial creatiu d'afinitats figuratives barroques i amor per a la reflexió apocalíptica de la vida.

Ja estudiant, mentre els seus companys, admiraven fervorosament les obres de Warhol i Roy Lichtenstein, ell contemplava, extasiat, el rastre pictòric i humà de Rembrandt.

Format en el context cultural del modernisme, que va arribar una mica tard a Noruega, Odd Nerdrum, es va oposar als corrents acadèmics de l'època, convençut que el seu camí de creació passava per al dels mestres antics i no tant per el de les abstraccions i l'art conceptual vigents aleshores.

Com que cap acadèmic podia transmetre-li els coneixements pràctics necessàris per dominar les tècniques pictòriques i la filosofia dels grans creadors barrocs, l'Odd, va deixar l'escola per buscar-se la vida lliurament, observant, molt d'a prop, l'obra de Rembrandt, de qui admirava els fons pintorescs i la paciència amb l'home, i el treball de Caravaggio, de qui destacava el realisme, el dramatisme i el temperament.

El treball d'Odd Nerdrum és el resultat de la síntesi d'aquests dos grans mestres, en la seva traducció contemporània i d'acord amb la sensibilitat, per alguns anacrònica de Nerdrum, que pinta de 6 a 8 quadres per any, entre natures mortes i retrats i autoretrats, amb actituts i vestimentes antigues, en escenaris obscurs, a la recerca dels mites, les al.legories i el món fantàstic de dimensions apocalíptiques que el present sembla oblidar.

Més enllà de les qüestions artístiques i al marge de l'interessant univers plàstic d'Odd Nerdrum, dedico avui aquest bloc a la companya de Catalunya Ràdio, Roser Carbonell, que ens va deixar ahir, als 60 anys, després d'un llarg camí professional que vam compartir des de la creació de Catalunya Ràdio fins a la nostra prejubilació, ara farà un any i mig.........No tornaràs mai més, però perdures en les coses i en mi, de tal manera que em costa imaginar-te absent, per sempre. (Miquel Martí i Pol). Ens trobarem, aviat, a l'infinit, Roser. Descansa en la pau que et mereixes.