Un 11 d'abril, com avui, però de 1934, moria John Maler Collier, escriptor i pintor britànic d'estil prerrafaelita, un dels retratistes més destacats de la seva generació, i un artista capaç de donar verosimilitut a qualsevol dels temes que tractava, desde la figuració més realista als espais imaginats de dimensions mitològiques, al.legòriques i fantàstiques.
En John era fill del jutge i pintor afeccionat Robert Porret Collier, primer Lord Monkswell, del qual va rebre tant la primera influència artística com l'ambient selecte per formar-se com a pintor, després d'educar-se a Eton, a la Slade School of Art de Londres, on va começar a aprendre a fer retrats colocant model i tela en el mateix pla, per aproximar-s'hi o allunyar-s'en, tot captant la realitat de l'escena, per pintar-la després, amb precisió fotogràfica.
Per als seus pinzells hi van passar els personatges més destacats de l'època, des del mateix rei Georg V, fins a d'altres pintors, tot passant per actors, escriptors, presidents d'entitats financeres, polítics, militars i científics, com Thomas Henry Huxley, el biòleg britànic que més va defensar les teories evolucionistes de Charles Darwin i amb dues de les filles del qual es va casar el mateix John.
Resulta que John Maler Collier es va casar, l'any 1879, amb la també pintora Marian Huxley, que, malauradament va morir d'una pulmonia contreta a París. on havia viatjat per superar la depressió postpart que va patir imediatament després de parir la seva única filla, Joyce, que amb el temps, es convertiria en una notable miniaturista.
L'any 1889, en John es va tornar a casar amb Ethel Huxley, la germana més petita de la seva difunta esposa, tot i que ho va haver de fer a Noruega, perquè les lleis britàniques no van permetre, fins al 1907, casaments entre cunyats, com el d'en Collier, que va tenir també descendència, una filla i un fill, sir Laurence Collier, que va arribar a ser ambaixador britànic a Noruega.
El nivell social dels personatges que va retratar John Maler Collier són el testimoni més directe del prestigi que va aconseguir l'artista al llarg de la seva vida, tot i que alguns crítics van qualificar la seva pintura d'excessivament plana i de pinzellada invisible, encara que van saber valorar les seves excel.lències compositives i l'us potent del color que ha il.luminat també el meu blog d'avui, amb la voluntat d'aportar nous cromatismes i renovades emocions a la teva vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada