Nascut a Calais, el 16 d'abril de 1821, i mort a Londres, el 6 d'octubre de 1893, Ford Madox Brown, va ser un notable pintor anglès estretament relacionat amb els principis estètics i conceptuals de la Germandat Prerrafaelita, de rebuig de la pintura acadèmica i d'interès per a l'art medieval, que va defensar al llarg de tota la seva vida, tot i que no va ser mai membre oficial del grup.
En Ford es va formar com a pintor viatjant per diverses ciutats europees, com ara Bruixes, Gant o Ambers, però va ser a Roma on va trobar la font principal de la seva inspiració, freqüentant els "natzarens" (corrent artístic nascut a Vïena l'any 1806) i estudiant a fons tota l'estimulant pintura italiana del Quattrocento.
L'any 1846, després de la mort de la seva primera esposa, Elisabeth Bromley, Ford Madox Brown, torna a Anglaterra per continuar el seu camí de pintor de temes de rerafons bíblic i de caràcter històric, a partir d'una sensibilitat retreta i solitària, accentuada amb el temps per diverses tragèdies i morts familiars.
Entre la situació familiar i el seu interès personal pels problemes socials de l'època (desigualtat social, industrialització i emigració), Ford Madox Brown va anar produïnt una obra intensa d'estil personal, sempre constant, tot i la seva diversitat temàtica.
L'any 1865 va exposar a Picadilly amb resultats desiguals, ja que alguns crítics van lloar la seva acurada tècnica, la seva temàtica i l'us encertat del color, mentre que d'altres rebutjaven l'estil compositiu i el to excessivament melodramàtic de la seva obra, tot i que gràcies a aquesta mostra en Madox va aconseguir diversos encàrrecs, entre els quals (el més important) la seva participació en l'excecució dels frescos del municipi de Manchester, en la qual va invertir, practicament, 10 anys de la seva vida.
Entre les seves obres, de color vibrant, cuidada estètica i gran detallisme escenogràfic i de vestuari, destaca de manera especial el quadre "Adeu a Anglaterra", com a emocionat retrat d'una parella d'emigrants que deixen Anglaterra per sempre, com va fer realment l'escultor prerrafaelita Thomas Woolner que va marxar cap a Austràlia, en un viatge obligat per la necessitat, que va inspirar directament la composició d'en Ford.
Tot i que no m'agrada caure en cap tipus de tòpic, observant la biografia de Ford Madox Brown, podem arribar, una vegada més, a la conclusió que les coses essencials de la vida són sempre les mateixes, tot i que puguin canviar les formes externes i la manera que tenen els pintors de mostrar-les a través d'unes obres que poden semblar nomès la coincidència de textures, imatges i colors, quan són, de fet, autèntiques radiografies, més o menys estètiques, de l'existència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada