Cercar en aquest blog

dissabte, 21 d’abril del 2012

Egill Jacobsen

 










Com Goya en el seu temps, el danès Egill Jacobsen (Copenhaguen, 16 decenbre 1910-21 abril 1998), va convertir la màscara en la imatge ideal per mostrar l'essència convulsa de l'existència dels homes en contextos bèl.lics de naturalesa perversa.





Com altres pintors de la seva generació, Egill Jacobsen, va canalitzar els seus ideals comunistes i la seva necessitat d'associar-se amb d'altres colegues, a través de la recuperació dels elements pròpis de la seva cultura primigència, en el context del grup CoBrA, del qual en va ser membre fundador, l'any 1948, i al qual es va mantenir fidel fins a la seva dissolució, l'any 1951.




Egill Jacobsen, pintor de formació autodidàctica, va canviar de manera radical la seva manera de treballar quan, a París, va quedar fortament tocat per l'obra de Matisse i de Picasso, en les seves manifestacions més essencialistes i properes a l'art negre, amb components populars universalistes que Jacobsen va saber traduir a través de la màscara.


Les màscares no eren altra cosa, per a Jacobsen, que la manifestació gràfica de la convulsió interior de l'èsser humà en situacions de violència extrema, en un escenari vital que el pintor convertia en plàstica escenogràfia, amb el color i la transformació grotesca dels rostres, com a aliats més fidels.




El sentiment comunista que animava la vida de Jacobsen també centrava la seva pràctica pictòrica, amb la convicció que les seves imatges havien de tocar la fibra sensible de tota la humanitat, establint una relació natural amb l'espectador, que li servia, a la vegada, per entendre una mica més la realitat del món que l'envoltava, els mecanismes particulars que dominaven la seva pròpia vida, i el fil conductor de l'existència universal, tot i la seva participació en la construcció d'un llenguatge pictòric d'essència cultural danesa, en connexió directa amb la plàstica belga i holandesa.




Recent tornat de la meva nova experiència expositiva a la II Fira d'Art de Tarragona, em plau connectar, una vegada més, amb les obres d'aquests artistes del passat que, formant part de la fantàstica nòmina històrica de l'art universal, ens ajuden a entendre que en aquest vast espai vital, qualsevol expressió és factible si sorgeix de la teva pròpia sinceritat, més enllà dels components mercantils que, a curt termini, semblen imposar valors falsos i frustracions certes, allunyades, en la distància temporal, de l'autèntica raó de ser de l'art com a expressió immediata de la sensibilitat dels homes i de les dones que pinten d'acord amb el ritme de la seva respiració natural.


http://es.wikipedia.org/wiki/Egill_Jacobsen



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada