Diuen que tenia l'habilitat de pintar, simultaniament, amb les dues mans, de manera que, mentre que amb la mà dreta pintava el cap d'un cavall, amb l'esquerra li pintava la cua, i a l'inrevés, tot i que sembla que es tracta més d'una mite que d'una autèntica veritat, encara que jo, que també posseeixo aquesta facultat, tot i que amb resultats limitats a una certa simetria facial, m'ho puc arribar a creure, sigui veritat o mítica fantasia.
L'home, que diuen que tenia aquesta gràcia plàstica particular, no era cap altre que el pintor britànic Edwin Henry Landseer (7 març 1802-1 octubre 1873), un artista precoç que es va especialitzar en la pintura d'animals, tot i que se'l coneix universalment per ser l'autor de les famoses escultures dels lleons del monument a Horacio Nelson a Trafalgar Square de Londres.
Tan precoç va ser el nostre home que, amb només 13 anys (1815) ja va exposar els seus treballs a la Royal Academy de Londres, a la qual va ser integrat als 24 anys, per ser després acadèmic, cavaller i, finalment, president electe de l'entitat, tot i que va rebutjar el càrrec, per dedicar-se lliurement a la seva feina.
Al marge dels esculturals lleons, l'Edwin passarà a la història per les seves pintures d'animals, de tota mena, amb especial predilecció pels gossos de la raça terranova, coneguda ja com a terranova landseer, als qual pintava en idealitzades escenes que els mostrava, per exemple, rescatant de les aigües nens a punt d'ofegar-se.
Mentre que l'Edwin Henry Landseer era capaç de pintar simultaniament amb les dues mans, ja fa un cert temps, jo em limito, ara mateix, a fer servir els meus dos dits index per teclejar metodicament totes les lletres, que avui, com tots els altres dies, han fet possible que el meu blog tingui el contingut que li correspon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada