Tot i ser el fill d'una llarga nissaga de constructors de vaixells i capitans mariners, la seva singladura va ser més pictòrica que naval, tot deixant una estela d'escuma de pigments cromatics amb els que va pintar el seu món de figures, natures mortes i paisatges, en la seva dimensió colorista més esclatant, tot i que, finalment, va obtar per un paleta més tranquil.la i ajustada a la realitat tradicional de la seva terra nadiua.
Nascut a Le Havre, va establir amistat infantil amb el també pintor Raoul Dufy, amb qui va coincidir després a l'Escola de Belles Arts de la mateixa població, per viatjar també plegats a París amb l'objectiu d'obrir horitzonts i ampliar coneixements i experiències de vida.
A París, al costat de pintors com ara Matisse, Marquet i Rouault, l'Othon va entrar en aquella estètica fauvista, basada en la força lliure del color que contenia la càrrega innovadora necessària per trencar les normes estètiques oficials del moment.
Poc després, però, de retorn a Normandia i en contacte amb la terra d'origen, Friesz, rebaixa els seus impulsos avantguardistes, per accepetar que el seu món pictòric és hereu d'una tradició personal que frena experiments nous per assimilar l'herencia antiga i amb ella, una certa moderació, circumstància que no resta la seva importància artística, justificant, a la vegada i sobradament, la seva presència en aquest blog.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada