Cercar en aquest blog

dilluns, 16 de gener del 2012

Pancho Cossío

Francisco Gutiérrez Cossío, més conegut com  a Paco Cossío, va ser una curiosa barreja de pintor espanyol noucentista, artista postcubista parisenc i finalment gran pintor tradicionalista, especialment sensible a la no-figuració, del segle XX.


En Francisco va néixer el 20 d'octubre de 1898 a Pinar del Río, Cuba, i va morir el 16 de gener de 1970 a Alacant, després de dedicar tota la seva energía a la pintura, vocació que va sentir, entre altres motius, quan, infant, establerta ja la família a Santander, va patir un accident en una cama, que el va condemnar a fer, a partir d'aleshores, llargues sessions de repòs, durant les quals va començar a descobrir els encants de la pràctica de l'art, fins arribar, finalment, a prendre consciència clara que volia ser pintor.


 Aquesta decisió el porta, primer a, Madrid on rep recordades lliçons del pintor Cecilio Plà, i, després, l'any 1923, a París, on presenta ja un nu al Saló dels Independents que, tot i ser rebutjat per a l'exposició, va poder vendre, poc després, per 300 francs. L'any següent, el 1924, aconsegueix ser admès, amb un altre nu, al Saló d'Octubre, aconseguint, ja, despertar l'interès, sempre exigent car i escàs , dels crítics.


L'any 1925 ingresa en el grup de pintors espanyols establerts a París, a la vegada que va defininit, amb precisió, els perfils de la seva pintura, amb els tocs particularíssims que l'identificarien per sempre com a pintor inquiet que no es conforma mai amb el resultat del què fa, per bó que pugui semblar, abandonant moments brillants per cercar-ne, sempre, d'altres de millors, d'acord amb una sensibilitat oberta a la vida que, li va permetre passar de la figuració colorista primera, al postcubisme parisenc, i, finalment, a la seva habitual figuració propera a la no-figuració, en composicions diverses, com ara retrats, natures mortes i marines, que en els últims temps es faran més etèries i fantasmals, amb l'aparició de nous tons cromatics de blanca consistència.

Pancho Cossió va exposar amb éxit destacable al llarg de la seva vida, en ciutats, com ara Barcelona i Santander, tot i que va a ser la de Madrid, l'any 1950, al Museu d'Art Modern, la que va significar la seva gran consagració pictòrica.


Pancho Cossió, amb la Medalla d'Honor de l'Exposició Nacional de Belles Arts, que havia rebut l'any 1962, ben guardada, com a mostra del valor del seu art i de la seva existència, va passar els últims anys de la seva vida entre Eïvissa i l'Albufereta d'Alacant, veïent com la seva mirada es tancava definitivament i s'enfosquia per sempre, un 16 de gener, com avui, però de 1970, després d'haver traduit tot el que veia en composicions pictòriques com les que pots contemplar, avui, en aquest blog que guarda la seva memòria, eternament, intacte.

http://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_Coss%C3%ADo

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada