Em plau descobrir-te, avui, que també l'acabo de descobrir, l'artista albanès Genc Mulliqui, notable escultor i pintor que combina aquesta acticitat creativa amb la docent, com a professor de l'Acadèmia de Belles Arts de Tirana, i l'administrativa, com a director de la galeria Nacional de Tirana.
Com en altres ocasions la meva habitual navegació per internet a la recerca de les efemèrides del dia, m'ha permès saber que en Genc va néixer el 21 de gener de 1996, cosa que, al marge, com sempre, que m'hagi interessat la seva obra, justifica plenament que t'en parli avui, dissabte, 21 de gener de 2012.
Abans de convertir-se en un dels millors escultors albanesos de tots els temps i de donar classes a l'Acadèmia de Belles Arts de Tirana, també s'hi va formar com a alumne, llicenciant-se en escultura l'any 1988, per completar, després, la seva formació a Alemanya (ceràmica raku i vidre) i a Londres (escultura i gravat), en experiències diverses que han estat especialment útils, si ens fixem en la qualitat de les seves obres.
Genc Mulliqi, tot i la seva formació tècnica, no ha estat mai esclau dels procediments de creació, per permetre que fos, sempre, la seva inquietut vital, el motor principal d'aquesta activitat, amb resultats de gran intensitat emocional, gran esclat cromàtic i gran i molt ben treballada aparença externa.
Tot i que se'l considera un escultor abstracte, l'obra d'en Genc s'identifica, de manera especialment significativa, pels seus gran caps modelats, acabats amb diverses pàtines i de perfils ben definits, segons criteris figuratius, tot i que siguin, basicament, el fruit de la seva capacitat imaginativa.
L'obra de Mulliqi s'ha exposat en diverses ciutats europees, entre les quals, la valenciana Manises, com a un dels participants en la Biennal Europea de Ceràmica corresponent a l'any 1995.
Genc Mulliqi és un dels representats dels nous corrents escultòrics albanesos, més enllà, sortosament, de la tirania política, social i cultural, d'Enver Hoxha, que va omplir el país d'aquelles monumentals esculturas que el representaven com a pare protector de la pàtria, la caiguda de les quals s'ha convertit en tot un símbol de l'arribada de la democràcia al país, en un procés, finalment natural, que nosaltres també hem viscut a casa nostra, que encara tenim ben present i, en alguns casos, no del tot resolt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada