Cercar en aquest blog

diumenge, 22 de gener del 2012

Carl Larsson

Avui em plau, de manera especial, tenir l'oportunitat de parlar-te del gran dibuixant i pintor suec, sobretot per mitjà de l'aquarel.la, Carl Larsson (Estokolm, 28 maig, 1853- Falum, 22 gener 1919) entre d'altres motius perquè calendaris, posters i llibres amb les seves il.lustracions van donar un sentit especial al meu ambient familiar, quan els nostres quatre fills, de pare català i mare sueca, començaven a contemplar, des de la nostra casa de Sant Pol de Mar, les coses boniques de la vida, especialment presents en tota la sensible i ben dibuixada obra d'en Carl.


Curiosament, tot i aquesta sensació de benestar familiar i de bona situació econòmica que despren tot el treball de Larsson, la seva infantesa va ser tan dura que, fins i tot, va haver d'anar a una escola per a pobres, en un context social especialment depauperat,  entre carences materials, bruticia i malalties.


Tot i així, en Carl va ser especialmet afortunat quan, l'any 1866, va tenir l'oportunitat d'entrar a l'Acadèmia d'Art d'Estokolm, obtenint, gràcies a la seva habilitat artística natural, dotze medalles que li van permetre formar-se també en cursos de dibuix antic, per passar, immediatment després, a treballar en un estudi de fotografia, a la vegada que publicava els seus dibuixos a la revista humorística "Kasper".


Durant la dècada dels 70 del segle XIX, va fer nombroses il.lustracions per a llibres i les coses li anaven especialmement bé, en tots els aspectes, tant creatius com econòmics, però, cap a l'any 1877, després d'un viatge a París, se li va capgirar tant la sort que va pensar, fins i tot, en el suicidi.


Poc després, però, va tenir la immensa sort de trobar la seva gran inspiradora i el seu gran suport moral, la també artista Karin Bergöö, que finalment seria també la seva esposa i a mare dels 7 fills que van tenir, Suzane, Ulf, Portus, Lisbeth, Brita, Kersti, i Esbjörn, models constants, al costat de la mare i d'ell mateix, quan s'autoretratava, d'un univers pintat que els va convertir en personatges ideals del món de l'art suec d'aleshores, de la mateixa manera que tota la família, casa inclosa, van ser model de bons costums i de renovada estètica casolana.


La sensibilitat artística de la parella els va permetre dissenyar el seus propis espais, obrint-los a la llum i a la senzillesa funcional i de molt bon gust, en contrast amb la filosofia de vida de pesants interiors foscos habituals en les llars susques d'aquella època.


Carl Larsson va dedicar la seva vida a la pintura i a la família, creant, i dibuixant, a l'hora, una realitat feliç que el va compensar, enormement, de les dificultats viscudes quan era petit, a la vegada que despertava l'admiració de petits i grans i, per descomptat, la dels meus fills i la meva, tant quan el vaig descobrir, ara fa ja uns quants anys, com avui mateix, que el recordo amb plaer en el meu blog, perquè tu també gaudeixis de la seva obra.




 

2 comentaris:

  1. Fa anys el vaig descobrir i em van agradar els ambients domèstics, naturals i agradables que sabia recrear, també els exteriors, la mateixa casa on vivia, prop d'un llac, les cares dels nens...
    Ha sigut molt agradable tornar-lo a trobar en el teu blog.

    www.camillaperez.com

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un plaer que t'agradi tant com a mi. Gràcies pel comentari. Abraç!

      Elimina