Cercar en aquest blog

diumenge, 15 de gener del 2012

Armando Morales

Tot i que, sota la influència de l'abstracció nord-americana i europea, el nicaragüenc Armando Morales Sequeira va defensar durant un temps, amb els seus pinzells, aquesta tendéncia, aviat va tornar a la figuració per crear, amb personal i inconfusible estil, tot un univers pintat, farcit de natures mortes, paisatges tropicals i figures humanes, a través del qual manifestava les seves emocions més íntimes.


Nascut a Granada, Nicaragua, el 15 de gener de 1927, i mort el 16 de novembre de 2011 a Miami, Armando Morales va demostrar aviat, ja instal.lat amb la família a Managua, clares inclinacions artístiques, pintant, ja als 11 anys, interessants paisatges imaginaris que determinarien, en part, l'esclat posterior del seu art.


Establert, durant un temps a Nova York, va descobrir els encants de l'abstracciò, tot i que després va reconduir el seu gust natural cap a la figuració, sense perdre les coses interessants que els corrents informals americans i europeus li havien ensenyat, tant en l'us del color i de les textures, com en el tractament, suggerent i misteriós, dels fons.

















L'Armando va saber construïr un atractiu univers pictòric, de síntesi entre els elements naturals de la seva terra nadiua i els corrents contemporanis, únic i inconfusible, sempre que, naturalment, tiguis alguna noció del seu recorregut i de la seva particular manera de pintar.



Ell mateix deia que tot i que la seva pintura no tenia els colors brillants de l'art llatinoamericà, la manera d'aproximar-se a la pintura i el tractament dels diversos temes, era sempre molt llatinoamericana, i que, pintés on pintés, a Londres, París o Managua, sempre es tractava de les seves conegudes natures mortes, dels seus nus i de les seves selves.


Armando Morales rebutjava habitualment la influència superficial i banal de la vida, allunyant-se dels tòpics existencials que li podien arribar a través dels mitjans de comunicació, per cercar les idees més útils i pures, tant per viure com per pintar, en el gran magatzem d'imatges que havia anat acumulant, en el seu propi interior, al llarg del seu temps de vida.


Gabriel García Márquez va dir que Armando Morales era capaç de pintar qualsevol cosa, qualsevol sentiment o qualsevol instant, sense seguir el dictat de cap moda, reflectint una realitat que només ell coneixia, i que tant podia ser del segle XVI com del XXI, perquè el tema determinava sempre la seva manifestació plàstica final.


Armando Morales podia haver estat un pintor del XVI, però ho va ser, realment, del XX, i una mica, del XXI, arribant als elevats nivells de qualitat que el van convertir en un dels grans pintors nicaragüencs de tots els temps, reconegut també, gràcies al premi Ernest Wolf, com a "Millor Artista Llatinomaericà" i, avui, com a l'home que ha donat sentit, una vegada més, tant al meu interès per l'art, com a la meva necessitat de compartir-lo amb tu, per mitjà d'aquest blog que ara ja és teu.

http://es.wikipedia.org/wiki/Armando_Morales


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada