Cercar en aquest blog

dilluns, 31 de desembre del 2012

Nas de pallasso

Per a mi l'home dels nassos, per excel.lència, és el pallasso, de manera que, avui, en el tradicional dia de l'home dels nassos, d'aquell que té tants nassos com dies té l'any, dedico el meu blog a honorar la memòria dels pallassos de tots els temps que, amb el seu nas vermell i el seu permanent somriure blanc, ens han fet riure, a qualsevol edat, amb algun que altre plor, tot ajudant-nos a veure la vida a través de la tendresa de la seva mirada, brillant i intensa, tot i l'acolorit maquillatge habitual que l'envolta.

 
 

El primer pallasso oficial de la història va ser el bufó Yusze quan, fa 4.000 anys, va tenir l'honor de ser l'únic èsser humà capacitat per fer riure al seu emperador, Chiiu Shih Huang-Ti, el constructor de la Gran Muralla Xinesa, a la vegada que també se li permetia fer-li suggeriments i, fins i tot, rient rient, influïr en les seves decisions importants, com quan va aconseguir treure-li del cap la idea de pintar la recent construïda Gran Muralla, tot evitant augmentar el nombre de morts que tan magna obra ja havia significat i estalviant, també, temps i esforços inútils, actuant, això si, amb sensibilitat i tacte, per no ofendre l'emperador, amb l'amenaça de ser condemnat, facilment, a mort, si es passava de la ratlla establerta.






Des d'aleshores els pallassos, en les seves diverses manifestacions, formes i conceptes, han acompanyat la vida dels homes, amb actituts similars a la del bon Yusze, com a consciència subtilment crítica dels vicis dels poderosos, tot acconseguint sobreviure gràcies al mateix enginy que després van anar manifestant els pallassos més recents quan, en ambient de circ, van trobar el seu espai natural com a autèntics professionals de l'espectacle, tot combinant la seva vis còmica amb acrobàcies diverses o amb el domini  dels instruments musicals, com va fer Joseph Grimaldi, el primer pallasso modern de la història, quan al segle XVIII, oferia els seus espectacles de mim, saltimbanqui i pallasso o "clown" (de l'anglès "clod": camperol) com a personatge de cara blanca, basat en el Pierrot de la Comedia del Arte, que vestia amb robes pròpies de la gent del camp, amb la incorporació posterior de l'August, connectat amb la figura de l'Arlequí, de formes encara més populars i el nas vermell que ja l'identificaria per sempre més.



Diu la llegenda que el nom d'August es va començar a associar a aquest tipus de pallasso quan l'acròbata nord-americà Tom Belling, actuant, l'any 1869, en un circ a Alemanya, perseguit per l'empesari per un problema laboral, va aparèixer a la pista, ensopegant diverses vegades davant de la reacció divertida del públic que, rient sense parar, van començar a dir-li "Auguste" (boig o borratxo, en alemany), nom que, a partir d'aleshores ja va identificar un personatge que el mateix Belling va interpretar moltes vegades fins
que, sense gaire èxit, es va dedicar a la màgia.



El primer August oficial va ser Albert Fratellini, dels germans Fratellini, que va definir l'estil essencial d'aquest tipus de pallasso,  amb la seva senzilla roba de carrer, tot i que de talla inadequada, el seu nas vermell i un maquillatge moderat que, amb el temps, s'ha anat accentuant a la vegada que també ha anat modificant els elements i la varietat del seu vestuari, mantenint sempre l'enginy tradicional que el caracteritza, tot i que sempre és objecte dels cops del pallasso de carablanca, tot i que rep, també, el vist i plau del públic i molts més aplaudiments i rialles.

 
L'August més gran de tots els temps va ser el suís Charles Adrien Wettach "Grock, el pallasso", que també feia acrobàcia, tocava 24 instruments, parlava diverses llengues i va escriure alguns llibres, com ara "Sense bromes", "No és possible" (l'expressió que feia servir habitualment al final de les seves actuacions) i "Les memòries del rei dels pallassos" (perquè com a rei dels pallassos s'el va considerar)





Elizabeth Silvester es va convertir, l'any 1835, en la primera pallassa de la història, i, des d'aleshores, totes les pallasses i pallassos del nou món sense fronteres, fan, del seu nas vermell, com a màscara més petita, el vehicle dels somriures de grans i petits, tot i que, en algun cas són també l'orígen de la coulrofobia o por irreal als pallassos, motivada pel pànic que poden arribar a provocar maquillatges i vestits que amaguen autèntiques personalitats, o certes pel.lícules i relats que han fet del pallasso psicòpata assassí, tot i la tendresa del seu tradicional nas vermell.













diumenge, 30 de desembre del 2012

Hans Beck i els Clicks de Playmobil

El dissenyador alemany Hans Beck (1929-2009) va tenir l'encert de crear les famoses joguines Playmobil, conegudes popularment com els "Clicks de Playmobil" o "Clicks de Famobil", per la companyia de joguines espanyola Famosa que els va comercialitzar a Espanya amb aquest nou nom compost pel "Fa" de Famosa i el "mobil" de Playmobil, mantenint la denominació genèrica de "Clicks", tot i que també van crear el de "Clacks" per distingir les femelles, encara que aquesta denominació femenina mai no va ser gens popular i ha acabat desapareïxent.





 

Hans Beck ja va començar la seva carrera de creador de joguines fabricant petits ninots per als seus germans menors i, tot i que s'havia format com a fuster, treballant posteriorment en el sector de l'aeromodelisme, l'any 1971 va recuperar la seva vocació primera quan el director de la seva empresa li va suggerir que penses algun projecte de joguina per als nens.


 

Tres anys després, el 1974, sortien de les seves mans, després de diversos dissenys experimentals, els primers Clicks de Playmobil, petits personatges de plàstic de 7'5 cm d'alçada, que cabien perfectament a la mà d'un infant, amb rostre senzill, sense nas i somriure permanent, que ofereien, amb l'estructura de cos i braços, il.limitades possibilitats de combinació i expansió, d'acord amb la imaginació dels infants que, immediatament, creaven escenaris fantàstics on es desenvolupaven les accions que corresponien a les característiques d'una joguina que, primer, va representar indis americans, manobres i cavallers, per obrir-se, després, a l'univers dels dinosaures i dels extraterrestres i, finalment, a qualsevol circumstància humana, amb la voluntat d'oferir joc i riguròs aprenentatge paral.lel de la Història de la Humanitat.





Quan els Clicks de Playmobil van ser presentats a la societat alemanya, l'any 1974, la resposta no va ser molt càlida, però a la Fira Internacional de la Joguina de Nüremberg, del mateix any, una empresa neerlandesa s'en va enamorar tant que va comprar tota la producció anual per omplir de "Clicks" tot el món infantil a partir de 1975.






420 d'aquests famosos Clicks de Playmobil donen vida als 10 diorames que vertebren l'exposició "PlayStories. Juga i apren amb els Clicks" que pots veure, fins al 27 de gener, al Museu de Badalona, gràcies a una iniciativa compartida per l'AesClick (Associació Espanyola de Col.leccionistes de Playmobil) i l'Arqueoxarxa (Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya), que t'ofereixen la possibilitat de reviure, a escala Click, escenes diverses de la història dels homes, des de la prehistòria, a les expedicions al Pol Nord, tot passant per l'Antic Egipte, les relacions comercials entre ibers i fenicis, el món romà, l'època medieval, les guerres Napoleòniques, i el propi món de l'arqueologia, al qual aquests Clicks de Playmobil s'incorporaran quan, passat el temps, siguin trobats per les generacions futures i estudiats com a icones desconegudes de fosques époques passades.





Durant l'Exposició Mundial de 2000 a Hannover, Hans Beck va ser una de les 100 personalitats alemanyes honorades amb una estàtua al pavelló alemany, tot demostrant que la mesura no importa per acconseguir l'èxit professional, en el seu cas, amb aquestes petites joguines que no imposen pautes específiques de manipulació, tot facilitant l'expansió de la imaginació lliure dels infants en connexió directa amb la realitat de la vida, que per Hans Beck es va acabar el 30 de gener de 2009, després d'una greu malaltia, i després d'haver il.luminat el somriure dels infants amb l'etern somriure dels seus Clicks, tristos, momentaniament, quan els va deixar per sempre.





dissabte, 29 de desembre del 2012

Ròmul Brotons

Sensible encara als fantàstics efectes lumínics i emocionals que m'ofereix l'univers en aquestes llargues nits d'hivern, i interessat alhora pel diversos enginys que ens han ajudat, al llarg de la història, a desvelar-ne la seva més oculta realitat, sense matar la seva tradicional dimensió màgica, topo avui, per atzar, amb el llibre "Més lleugers que l'aire. Globus i dirigibles del cel de Barcelona (1783-1937)" (Albertí editor, 2012), escrit per Ròmul Brotons, l'escriptor, editor, il.lustrador i dissenyador gràfic nascut a Barcelona l'any 1957 que ens acosta a la realitat dels globus aerostàtics i zeppelins que van animar la vida barcelonina en relació amb la conquesta del cel, tot donant continuïtat històrica als primers experiments que van fer, al segle XVIII, els germans Montgolfier, creadors dels primers globus aerostàtics a partir de la contemplació, per atzar, del vol espontani d'una bossa de paper impulsada per l'escalfor d'un foc casolà, per honorar, posteriorment, la memòria de Zeppelin, el noble i inventor alemany que, el segle XIX, va dissenyar els dirigibles que porten el seu nom i que, amb tecnologia nova, continuen solcant el cel d'arreu amb finalitats lúdiques o publicitàries.




Experts pioners de l'aeronàutica, espontanis, esbojarrats i acròbates audaços, van posar tota la seva il.lusió, l'energia, els coneixements tècnics i la capacitat inventiva, en la creació d'aquests enginys voladors que, al principi, eren objectes d'admiració festiva, com  a atraccció popular amb acrobàcies incorporades que despertaven l'interès de tots tipus de públic, sorpresos per aquelles desconegudes màquines que s'aguntaven, magicament, a l'aire, sense mecanismes visibles, primer, sense cap tipus de tripulació, després, amb algun animal, i, finalment, amb passatgers humans, en un procés paral.lel al que correspondria, després, als coets espacials, i amb similars èxits i fracassos, fins a perfeccionar la seva tecnologia.






L'any 1929, en el context de l'Exposició Universal de Barcelona, Graf Zeppelin, un faraònic globus alemany de 105.000 m3, va sobrevolar, majestuós, la ciutat, per tornar a fer escala a l'aeròdrom del Prat l'any 1932 després d'haver travessat l'Atlàntic des del Brasil rumb a la població alemanya de Württemberg, causant enorme impressió entre els  barcelonins que van anar a veure com aterrava, mantenint el silenci que es demanava per megafonia per no perturbar tan particular operació, tot i que la causa primera dels accidents d'aquests enginys els provocava el vent, sobretot quan sobrevolaven ciutats pròximes al mar, com Barcelona, motiu pel qual el Graf Zeppelin ja no ens va tornar a visitar mai més.

En aquest sentit s'explica també l'accident que va patir el pilot francés Buisley, fill de família circense, l'any 1854, quan sobrevolant el parc d'atracccions dels Camps Elísis del Passeig de Gràcia de Barcelona, va anar a parar, per culpa del vent, a l'aigua del port, d'on va ser, sortosament, rescatat, tot i que ben desmaiat.
 


Segur que quan eres petit havies demanat, més d'una vegada, als Reis Mags, algun globus, en qualsevol de les seves formes, i més d'un zeppelin, entre tots les joguines que farcien, amb excés, aquelles cartes als reis que sempre començaven amb aquell entranyable "Estimats Reis Mags...." que en Ròmul Brotons ha utilitzat com a títol del llibre que va escriure l'any 2010, tot recollint els 35 jocs i joguines mítiques de l'últim segle, per establir convergències i divergències amb les joguines actuals, i amb l'actitut dels infants d'aleshores i d'ara en relació amb les joguines, en la seva dimensió educativa, i amb les cartes als reis que contenien els nostre ADN emocional més tendre.
 



Ara que els Reis Mags ja deuen haver començat el seu llarg viatge per arribar a l'hora prevista el pròxim dia 6 de gener, bona pot ser la lectura del llibre "Estimats Reis Mags" de Ròmul Brotons, però també el que parla de globus aerostàtics i zeppelins, per aportar alternatives aèries al seu camí, i tots els altres que ha escrit sobre temes diversos que parlen, habitualment, del passat immediat en relació amb el nostre present, perquè observem els canvis atmosfèrics que s'han produït en els espais físics i en els objectes que determinen la nostra existència.