Cercar en aquest blog

dissabte, 24 de desembre del 2011

La Verge de la Llet

En dia tan assenyalat com avui, sobretot per la seva nit, no puc menys que retre el meu merescut homenatge als pintors de tots els temps, des del mateix naixement del Cristianisme fins als nostres dies, que han tingut la delicadesa de tractar el tema del Naixement Diví amb sensibilitat més humana que divina, centrant el seu interés en la fantàstica imatge de Maria alletant l'infantó Jesús, en escenaris diversos, tant quotidians i de trets realistes, com en trons majestàtics, com també, en atmosferes de sacra imaginació, creant la iconografia pròpia de les Verges de la Llet, que avui, a les portes de Nadal, donen tant sentit a la vida com al meu blog.


Toi que el Concili de Trento, en el segle XVI, ja va intentar eliminar aquesta imatge iconogràfica mariana per considerar-la una mica impúdica, les Verges de la Llet, com a símbol del Cristianisme en la seva dimensió més humana, van continuar proclamant la bellesa d'aquest moment de màxima intimitat amorosa entre mare i fill, tot i que ella fos aquella curiosa Verge María, i ell, Jesús, el fill d'un desconegut amb aquelles suposades atribucions divines (com bé va haver d'acceptar Josep, per amor humà que no diví), gràcies a les quals les coses, després, es van arribar a complicar tant, com bé saps, entre altres coses, perquè així continuen encara.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada