El 9 de desembre de 1641 moria a Londres, als 42 anys, el gran pintor flamenc Anton van Dyck, 8 dies després que la seva esposa, Mary Ruthven, amb qui s'havia casat tard, quan en tenia 40, donés a llum la seva filla Justiniana, i després de tota una vida dedicada exclusivament a la pintura com a primer pintor de la cort de Carles I d'Anglaterra, captant, amb l'elegància habitual dels seus pinzells, el seu i d'altres rostres de la seva família i d'altres membres de la reialesa i noblesa d'altres punts de l'Europa d'aquell temps.
Com d'altres grans pintors flamencs de l'època, Anton van Dyck, després d'una primera fase de formació en el seu Anvers natal, on hi va néixer l'any 1599, va passar un temps a Itàlia, rebent la natural influència renaixentista, amb l'obra de Tiziano com a refernt destacat.
Carles I d'Anglaterra el va estimar especialment, considerant-lo com el seu pintor de cort ideal, fins al punt que li va atorgar el títol de baronet amb una pensió anual de 200 lliures esterlines, a més de regalar-li una fantàstica casa, amb jardí sobre el Tàmesis, on l'Anton pintava, a la vegada que organitzava festes i banquets per al seus amics i s'envoltava de músics i bufons que entretenien els seus moments d'oci.
Anton van Dyck s'entretenia també amb la seva amant Margaret Lemon, a qui va retratar i pintar nombroses vegades en el seus seus quadres de temàtica mitològica i al.legòrica, i dels gelos de la qual es va haver de protegir més d'una vegada, sobretot en una ocasió quan, segons diuen, li va voler mossegar el dit d'una mà perquè no pogués pintar d'altres dones.
Potser va ser aquest el motiu per al qual Anton van Dyck es va casar finalment, als 40 anys, dos abans de morir, amb Mary Ruthven, personatge de la noblesa escocesa que era, aleshores, dama de companyia de la reina d'Anglaterra.
Anton van Dyck va tenir tant gran projecció internacional que el seu nom variava segons els països, sent, per als anglesos, Sir Anthony van Dyck, per als espanyols, Antonio o Antón van Dyck, i per als neerlandesos, Anton Van Dijck, cognom que vol dir "roure" o "alsina", arbres a través dels quals rebo avui l'ombra allargada de tant gran pintor flamenc, es digui com es digui el seu nom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada