Claudio Bravo, el gran pintor hiperrealista xilè, i un dels més grans del panorama plàstic contemporani d'aquell país, conjuntament amb Roberto Matta, ens va deixar definitivament, no fa gaire, el 4 de juny d'enguany, quan va morir, a causa d'un atac epilèptic complicat per dos infarts, a Taroudant, al Marroc, país que va ser el seu, per voluntat pròpia, des que l'any 1972 es va traslladar a Tànger on hi va comprar una mansió del segle XIX que va transformar al seu gust, emblanquinant les seves parets per augmentar la presència d'aquella llum mediterrània que il.luminava habitualment els seus quadres.
Claudio Bravo, que havia nascut un 8 de novembre, com avui, però de 1936, a la població xilena de Valparaíso, va passar la seva infantesa a la zona rural de Melipilla, en l'atmosfera camperola habitual d'una família de grangers, com la seva, descobrint posteriorment aquella habilitat artística per captar la realitat que va fer d'ell, el gran pintor hiperrealista, que sería posteriorment, al llarg d'una vida que va dedicar també, al començament, al ballet, ballant professionalment a la Companyia de Ballet de Xile, i treballant, també, per al Teatro de Ensayo de la Universitat Catòlica de Xile.
En Claudio, que ja havia fet una primera exposició individual al Salón Trece de Santiago, quan només tenía 17 anys, ja va demostrar posteriorment, instal.lat temporalment a Madrid com a retratista, el seu virtuossisme pictòric, recreant atmosferes, objectes i persones, amb la fidelitat a la realitat, pròpia d'un Velázquez, tot i que amb el toc hiperrealista que ha el va identificar des d'aleshores i fins a la seva mort.
I ara, tot i que els diners ja nom li serveixen per a res, en Claudio Bravo, es projecta entre nosaltres, després de mort, a través d'unes pintures que conserven eternament vives, la seva fama, el seu nom i la seva pròpia vida!
http://es.wikipedia.org/wiki/Claudio_Bravo_%28pintor%29
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada