"L'home que camina", l'escultura més cèlebre d'Alberto Giacometti, va ser subhastada, a Sotheby's de Londres, el 3 de febrer de 2010 per 74'2 milions d'euros, superant, d'aquesta manera, el rècord mundial d'una obra d'art comprada en subhasta fins aquella data.
Més enllà d'aquesta anècdota de caràcter econòmic, "L'home que camina" de Giacometti, ha passat sempre pels camins de la meva pròpia vida, tant per als seus fantàstics valors plàstics, com per l'actitut, física i filosòfica, d'un home que camina de la mateixa manera que fa temps que faig jo mateix, amb pas ferm i decidit, però sense saber ben bé cap a on, identificat plenament amb tota la càrrega emocional que conté aquesta obra irrepetible del famós artista suis.
Un plaer, doncs, recordar avui la figura d'Alberto Giacometti, nascut el 10 d'octubre de 1901 i mort l'11 de gener de 1966, després de viure una vida plena com a gran escultor surrealista, format a Montparnasse al costat d'altres grans artistes com ara Miró, Ernst o Picasso, i d'enormes escriptors com ara Beckett, Sartre, Breton o Èluard.
Que el pare de Giacometti, Giovanni, fos un pintor impressionista, i que el seu padrí, Cuno Amiet, un pintor fauvista, va influir poderosament en la seva formació artística primera, tot i que, finalment, fos l'escultura i no la pintura, la disciplina principal que Giacometti va triar per manifestar-se com a artista, encara que són notables també els seus dibuixos i les seves pintures.
Interessat pels rostres humans, amb especial atenció per la mirada, Giacometti, va anar estirant progressivament les seves escultures i allargant les seves extremitats, creant, d'aquesta manera, personatges estilitzats que, tot i la consistència de la seva matèria, semblaven vèncer la força de la gravetat per arribar finalment a tocar, conceptualment, el cel.
Giacometti va aconseguir, amb les seves fermes i a l'hora subtils escultures, allò que molts desitgem aconseguir, senzillament, amb les nostres pròpies vides, mentre fem camí tot caminant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada