Giuseppe Arcimboldo

A 101 dies perquè s'acabi l'any i a dos dies perquè comenci oficialment la nova tardor, no puc menys que sentir ja l'arribada d'questa nova estació climatològica, celebrant el seu esclat cromàtic i la seva melangia espiritual, tot fent el meu particular homenatge al pintor renaixentista italià, Giuseppe Arcimboldo, per la seva obra "Tardor" que, com totes les seves altres creacions, particularment revolucionàries en el seu temps i encara ara, és el resultat de la suma pictòrica de diferents fruits, flors, fulles i altres elements naturals, per definir rostres, entre la carícatura i la sàtira, ajustats a les seves intencions temàtiques.

Serveixi avui aquesta "Tardor" del meu sempre tan admirat Arcimboldo, per fer d'aquest blog l'homenatge merescut a la tardor que ja s'acosta, tot recordant que Giuseppe Arcimboldo va ser un pintor tan poc valorat a la seva època que va passar finalment a l'oblit, fins que, a principis del XX, homes d'esperit surrealista, com el mateix Dalí, van trobar en la seva obra enormes motius d'inspiració i de respecte, contribuïnt, d'aquesta manera, a recuperar el seu bon nom i a difondre la qualitat de la seva obra.

Al marge del seu polèmic treball pictòric, Arcimboldo, com a bon home del Renaixement, va implicar-se en quantitat de projectes de caràcter tècnic, com la construcció d'autòmats i màquines hidràuliques que fusionaven el so i la llum, avantçant-se a molts dels enginys que es fan servir actualment a les discoteques. La tardor té la teva mirada, estimat Giuseppe.

http://es.wikipedia.org/wiki/Giuseppe_Arcimboldo