Desiderio Hernández Xochitiotzin va ser l'últim gran muralista mexicà, i una de les figures més rellevants d'aquest gran format creatiu que omple les parets de nobles edificis oficials, amb les imatges necessàries per explicar, normalment, la història del país.
Desiderio, que havia nascut l'any 1922, va morir el 14 de setembre de 2007, a l'edat de 85 anys, deixant, com a principal llegat plàstic, les grans pintures murals del Palau del Govern de la ciutat capital de Tlaxcala, com a testimoni de la cultura tlaxcalteca, a la qual pertanyia l'artista, i de la qual es va convertir en ambaixador arreu del món, gràcies a aquestes pintures que explicaven tota la història del seu poble nadiu.
Desiderio, que pertanyia a la segona generació dels grans muralistes mexicans del segle XX, amb Diego Rivera com a figura referencial, va ser també dibuixant, pintor, gravador, escriptor, arquitecte, cronista, catedràtic, investigador i restaurador...com un autèntic home del renaixement italià, vaja!
En aquests grans muralistes s'hi troba també la llavor dels joves artistes d'arreu del món que, amb els seus graffitis, volen explicar, a la seva manera, la història del seu temps, sobre qualsevol superficie que trobin oportuna, en accions espontànies que no sempre s'ajusten a les normes cíviques, contra les quals, justament, van dirigits, normalment, els seus missatges, de continguts temàtics, tècnics i ideològics, variadíssims.
També la pintura mural ha funcionat sempre com a sistema perfecte per explicar amb imatges, i de manera senzilla i directe, històries a la gent, fent la mateixa funció d'un llibre il.lustrat, o de qualsevol tira còmica o historieta dibuixada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada