Ferdinand-Víctor-Eugène Delacroix, el gran exponent de la pintura romàntica francesa del primer terç del segle XIX, va morir a París un 13 d'agost, com avui, però de 1863, deixant rastres profunds de pintura que van arribar a interessar altres pintors, com el mateix Van Gogh i molts dels pintors impressionistes d'aquell temps.
Delacroix, format en l'esperit acadèmic neoclàssic, va visitar amb freqüencia el Louvre, per contemplar amb admiració, i copiar moltes vegades, les obres dels seus artistes més estimats, com ara Rubens, Rembrandt o Velàzquez, diversificant els seus interessos creatius entre la tradició i el classicisme, sempre a la recerca constant d'aquella realitat que s'amaga rere l'aparença.
Eugène Delacroix, que es va envoltar, al llarg de la seva vida, d'escriptors, poetes i músics, més que de colegues pintors, va omplir de refernts poètics una obra plàstica de predomini del color sobre la línia, de gran moviment més que de placidesa compositiva, de rerefons orientalista, i d'interès per destacar la figura de l'home convertit en heroi dels drames vitals que el pintor representava, en algun cas amb referències religioses, tot i demostrar sempre el seu fons ateu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada