Cercar en aquest blog

dilluns, 8 d’agost del 2011

Cap a Cadaqués en bus

Amb l'objectiu de veure l'eposició de A.Udaeta i G.Carbó Berthold a la galeria Marges-U de Cadaqués, viatjo ahir, dia de la inauguració, en bus públic, des de Sant Pol de Mar cap a aquesta entranyable població de l'Alt Empordà, envaïda, cada vegada amb més intensitat, per turistes vinguts d'arreu (tot i que pels seus carrers sents parlar francès més que qualsevol altra llengua) que pretenen seguir el rastre dels bigotis d'un tal Dalí.


Jo em deixo portar pel conductor del bus durant les hores que dura el viatge i, casualment,  quan enfilem la carretera de Cadaqués, no puc deixar de recordar aquelles altres carreteres fantàstiques que acabava de veure pintades en els quadres d'en Nico Brunet, a la vegada que, comprovo després, tot tornant, que, justament, des de la carretera, el poble, esdevé només una taca blanca entre el blau del mar, l'ocre terrós del territori, i el verd de les oliveres. 


Despres de passejar pels carrers de Cadaqués, farcits de banal humanitat, em sembla que, tot i no mensyprear la bellesa de la seva arquitectura, em quedo amb la impressió de la pura i immòbil taca blanca que, en conjunt, m'ofereix la visió del poble, com si fos un quadre de realitats subtils, des de la distància.


Vista l'exposició d'A.Udaeta i G.Carbó Berthold, de la qual t'en parlaré un altre dia, topo casualment, mentre passejo pels carrers sense rumb fix, amb el Museu de Cadaqués, a on hi pots veure fins al 15 d'octubre l'exposició "del primer Dalí al manifest Groc. 1914 - 1928" que aporta claus perquè puguis entendre l'inici curiós del qui després seria el gran Dalí. Gran em va sembla també el preu de l'entrada, 6 euros, o 4, en entrada reduïda, tot i que jo, per la meva vella condició de radiofonista cultural, vaig poder passar de franc, encara que ningú no em va demanar cap mena de documentació. Algunes vegades la veritat si que serveix per obrir portes, no de caixes fortes, però si de museus!


Al llarg del viatge d'anada, ja havia estat pensant que m'hauria agradat identificar millor alguns dels pobles que anava veient des del fantàstic finestral del bus, i que no conexia prou, ja que sóc, maluaradament, home poc entès en la matèria. Pensava aleshores que enormes rètols com el que identifica Hollywood podrien haver estat una bona solució, fent del paisatge, una mena de planell de dimensions reals, amb intervencions pròpies de l'àmbit del disseny i de l'art contemporani en la seva connexió més directa amb la terra.


Casualment, en sortir de Cadaqués, vaig veure, no gaire lluny, el gran rètol de ferro, amb les lletres buidades, que identificava el poble de Perafita, i vaig pensar, que tot i que no reproduia exactament la meva idea, s'hi assemblava molt, cosa que em va causar el gran plaer que ara torno a sentir i que et transmeto per acabar el blog d'avui.

http://es.wikipedia.org/wiki/Cadaqu%C3%A9s




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada