Cercar en aquest blog

dijous, 2 de juny del 2011

Sincronismes energètics

Ahir, dia d'eclipsi parcial de sol, debatiem a Artesania Catalunya amb Pep Duran i Frederic Amat a l'entorn de les connexions entre el món dels artistes, en las seva dimensió més pura i creativa, i el des ceramistes, en la seva condició habitual més funcional i tècnica, per obtenir finalment resultats corals que satisfeïen i engrescaven, amb la matixa intensitat, ambdues parts, a partir també d'aquesta concepció oberta de l'art contemporani i d'aquells artistes, sense límits ni fronteres, que entenen la creació com un àmbit obert que contempla qualsevol procediment i qualsevol col.laboració per aconseguir els resultats previstos, amb les sorpreses naturals que aquest procés de creació compartida, comporta.


I, avui, segurament per aquests sincronismes energètics que es manifesten de tant en tant, he passat part de la tarda en el taller del serraller de Sant Pol de Mar, Carles Rovira, que, amb la saviesa de la seva experiència tècnica, la seva pròpia sensibilitat creativa, el domini de materials com ara ferro, llautó o coure, i l'ús encertat de la maquinària corresponent, ha sabut traduir amb encert, la part metàl.lica de la meva "Sirena dels vuit vents al buit" que haig de tenir llesta per aquest diumenge, 5 de juny, per ser exposada al costat de la de molts altres artistes, al Port de la Selva, en el context segona edició del Tramuntanart.


A més a més que el sol és un dels elements presents en aquesta part metàl.lica de la meva obra (l'altra és de fusta i vidre), la connexió amb l'eclipsi parcial de sol d'ahir, m`ha semblat trobar-la en la intensitat d'el foc que feia servir en Carles i del qual m'he hagut de protegir amb les meves ulleres fosques, com si evites, paral.lelament, la contemplació directa del sol eclipsat d'ahir. Si no es tracta realment d'un sincronisme energètic més, jo m'ho he fet venir bé, per pensar que realment ho era i per poder explicar-t'ho ara.


Confeso també que no he tingut cap problema d'acceptar aquesta col.laboració perqué l'autoria de l'obra, en la seva idea original i primera, continua sent meva, de la mateixa manera que vaig acceptar, amb els mateixos plantejaments, la col.laboració del fuster Puigvert, també de Sant Pol, perquè tallés, amb la precisió de la seva maquinària, el perfil del llibre que jo havia dissenyat per la col.lectiva que es va fer  recentemnt, a l'entorn dels llibres, al jardí d'Olokuti.


Manifesto també que el que més em plauria seria tenir tant una fusteria, com la d'en Puigvert, com una serralleria, com  la d'en Rovira, i dominar tots aquests móns tècnics, com mig domino el llapis i els pinzells sobre els papers, però com que cap d'aquestes diverses possibilitats les veig gaire factibles, per ara, prefereixo aprofitar les experiencies professionals d'uns i altres i la precisió tècnica de les seves mans i de les seves màquines, al servei de les meves idees.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada