Cercar en aquest blog

divendres, 10 de juny del 2011

Animalades pictòriques!

Mutt Art Gallery, la jove llibreria i galeria d'art del carrer del Comerç, 15, de Barcelona, dedicada sobretot a la jove i compromesa creació plàstica contemporània, presenta, fins al 9 de juliol, l'exposició "Napoleón & Caballero. Abstracción en el establo", com a primera manifestació pública del binomi artístic format per Sergio Caballero, el responsable de la imatge del Sònar, i Napoleón, un cavall negre pura raça holandès de 4 anys que taca amb els pincells, posats a la seva gran boca i ben sucats en pintura acrílica, les teles que ha preparat previament en Sergio, amb imatges d'Oporto i fotografies humanitzades de titís que pertanyen a un artista de carrer de Sant Petersburg, per aconseguir finalment resultats assimilables al més visceral expressionisme abstracte, en la línia d'un De Kooning, per exemple!



Encara que en art tot és possible, cal posar límits a aquesta llibertat de creació, quan s'assembla més a una entrenyable presa de pèl que a una autèntica proposta plàstica, tot i que pugui entrar en el terreny de la provocació o d'un simple divertiment que, segurament, molts altres artistes, compromesos de veritat amb el difícil camí de la creacció artística contemporània, no només no sabran entendre, sinó que els provocarà, com a mínim, una desagradable sensació de desencís i frustració, sobretot si saben també que els quadres de "Napoleón & Caballero" valen de 3.200 a 6.000 euros, i que ja se n'han venut alguns!


Tampoc no em serveix  de gaire que en Sergio pugui defensar el seu innecessàri i estèril atreviment tot recordant que autèntics artistes com el binomi rus format per Vitaly Komar i Alexander Melamid van fer servir un parell d'elefants ensinistrats com a vehicle natural per a fer les seves obres, arribant, fins i tot a subhastar, en una ocasió, l'ànima d'Andy Warhol, artista a qui es van voler assemblar amb un particular estil "pop" que va acabar dient-se "Realisme Socialista Nostàlgic" per la seva manipulació irònica d'imatges diverses d'alta i baixa cultura.



Davant de fets com aquests, sempre em ve a la memòria l'antic conte "El vestit nou de l'Emperador" que, de manera molt clara, descobria la incapacitat que tenim els homes per dir-la veritat, en aquest cas pel fet que l'Emperador anava, realment, despullat, tot i que els creadors del seu vestit havien assegurat que estava fet amb tela tan fina i especial que només la podien veure els èssers més sensibles i intel.ligents. El frau es descobria finalment quan un innocent infant proclamava, espontani, la nuesa de l'Emperador al seu pas majestuós pels carres de la ciutat, provocant immediatament la mateixa reacció entre tots els altres vilatans, la vergonya de l'Emperador i la perdició definitiva dels sastres falsaris.


I ja que parlo de la innocència infantil, aprofito per dir que, tot i trobar sovint, similituds entre l'art dels creadors contemporanis i l'art dels infants o l'art primitiu, no tenen res a veure, com tampoc no és assimilable l'art espontaniament manipulat d'un cavall o de qualsevol altre animal, amb l'obra de qualsevol artista del nostre temps, per més abstracta i visceral que pugui arribar a ser, de la mateixa manera que, tot i la existència d'alguns punts de contacte, res no justifica les connexions que sovint semblen detectar-se entre l'art dels artistes de tots els temps i l'art dels bojos, encara que a alguns artistes facin autèntiques bogeries!


La proposta que trobarà ara a Mutt Art Gallery no arriba ni a la categoria de bojeria artística quedant-se només al mateix nivel del fantàstic i inexistent vestit nou de l'Emperador. Però com que el gust és també tan lliure i divers com la mateixa creació contemporània, et convido a visitar l'obra de "Napoleón & Caballero" perquè facis el teu particular excercici contemplatiu i arribis a les teves pròpies conclusións. Iiiiiiiiiiii!!!

  http://www.mutt.es

2 comentaris:

  1. i tant... no ens hem de deixar endormiscar amb cants de sirena, si és que hi ha sirenes que cantin o, fins i tot, si és que hi ha sirenes...

    ResponElimina
  2. I si n'hi ha i a sobre canten, malament ho tenim. I si no, recorda els maldecaps que li van causar al pobre Ulisses de camí cap a Ítaca delerós de retrobar la seva estimada i pacient Penèlope. Cal trobar nous càntics per dir les coses com són, si així ho entenem, lluny de la complexitat convencional que limita la nostra llibertat d'expressió.

    ResponElimina