Cercar en aquest blog

dilluns, 9 de maig del 2011

El somni de Gauguin

Segur que tu, com jo mateix, hem somiat o somiem encara avui mateix, com va fer també Paul Gauguin ja fa uns quants anys, en algun paradís perdut de salvatge i incontaminada vida natural, habitat per éssers d'ingenua bondat i bellesa infinita, sabent, però, que la crua realitat segurament no farà que el somni es compleixi, entre altres coses perquè ara ja són pocs els espais realment intocats de la terra i poques les ànimes realment ingenues que els puguin arribar a habitar, si és que alguna vegada van arribar a ser realment ingènues!



Gauguin va intentar que aquest somni paradisíac fos una realitat quan l'any1891 va vaitjar cap a la Polinèsia per establir-se finalment a Thaití, després d'haver-se mogut, amb més o menys fortuna, per Normandia, Panama i la Martinica, indrets que va voler conèixer quan, vençut per la passió de l'art, va abandonar ciutat (París) feina (Borsa de París) i família (la seva dona, danesa, i els seus 5 fills!) per llançar-se, amb moltes dificultats econòmiques i força problemes personals i físics, a una aventura creativa que es va allargar fins al dia 9 de maig de 1903 quan, dèbil i cansat de lluitar per al paradís que havia imaginat, va morir a Atuona (Illes Marqueses) posant el punt i final a una vida complexa farcida d'anècdotes estimulants per a qualsevol amant de l'art, de l'aventura i de la vida viscuda al límit.



Una vida complexa que va servir perquè Eugène Henri Paul Gauguin arribes a convertir-se en un gran representant de la pintura post-impresionista i en un dels pintors francesos més importants del segle XIX, tot i que va viure sovint entre la precarietat econòmica i els greus problemes de salut (malaltia als ulls, ferida a la cama, sífilis, lepra.....) que van fer que l'any 1897 intentés suicidar-se, el mateix any que va pintar el seu gran llegat espiritual i pictòric, en el seu gran quadre: "D'on venim? Què som? A on anem?



Recordo ara l'admirat Gauguin, avui que fa exactament 108 anys (es casual i no vol dir res) que va abandonar la vida i tot el que l'havia animada, per deixar-la pintada, amb els colors de la passió y els rostres de la ingenuitat perduda (sobretot femenins), en aquells quadres que en vida va vendre amb moltes dificultats i que ara es disputen els poderosos de la terra que no saben res d'aquells cels sense horitzons que els ulls dels artistes, com Gauguin, saben veure sempre, encara que els tinguin aparentment tancats per la mort.


 http://es.wikipedia.org/wiki/Paul_Gauguin

2 comentaris:

  1. Que gran hombre y que gran pintor fue Gaugin. Vivió en concordancia con el arte primitivo al que él quería retornar. Eso si que es pasión y valentía.

    Os recomiendo leer sus memorias "Escritos de un salvaje"
    Aquí tenéis más información:
    http://laemociondelarte.blogspot.com/2010/04/escritos-de-un-salvaje-paul-gauguin.html

    ResponElimina
  2. Llàstima que les malalties, les múltiples dificultats i el desencís general, van acabar minant la forta personalitat del salvatge i estimat Gauguin! Abraç Guillermo i el record sentit per a Gauguin i la seva, malgrat tot, atractiva vida!

    ResponElimina