Agraeïxo sincerament l'oportunitat que els responsables del Castell de Montesquiu m'han donat per exposar el resultat plàstic de la meva experiencia africana a la Cabanya, l'espai d'art d'aquest fantàstic castell que, més enllà de la meva circumstància particular, mereix la teva visita. Reconec que és tot un privilegi que un artista jove com jo, tot i els meus quasi 60 anys, pugui ocupar un espai tan magnífic com el d'aquesta Cabanya ubicada al bell mig d'un paisatge encisador a on el silenci resulta fins i tot colpidor, per la seva sorprenent puresa.
Exposar a la Cabanya implica també la meva presència física i mental en aquest indret tots els dissabtes i diumenges del mes de març, d'11 del matí a 2 de la tarda, en un excercici nou per a mí que està resultatnt especialment agraït, tot i els meus llargs desplaçaments des de Sant Pol de Mar, perquè l'exposició es converteix no només en estímul per a la contemplació i reflexió sobre la meva obra, sinó també en lloc de trobada casual entre persones que tenim sensibilitats similars i llenguatges vitals comuns.
El cap de setmana passat ha estat especialment enriquidor en aquest sentit, ja que m'ha permès conèixer algunes d'aquestes persones amb emocions coincidents, entre les quals em plau recordar ara la Maite Amàrita, que prepara un petit article sobre la meva expo per a la revista comarcal "El 855", alhora que continua pintant i preparant exposicions com la que va fer en aquesta mateixa Cabanya l'any 2006. Vull citar també l'Evelí Adam, fuster jubilat que comença ara també una interessant trajectòria de creació artística amb punts de contacte puntuals amb les meves últimes experiències vitals ja que ell també coneix la realitat masai en un viatge anterior per Kenya i Tanzània. Recordo també en Josep Martinez, un home que sap trobar la coincidència, gairebé màgica, entre el món de les finances i el de l'art, a partir de la seva doble condició de director financer i assessor fiscal, i d'artista plàstic. I finalment, haig de parlar també de la Sílvia, una jove mestre d'una escola de Mollet, que està treballant, justament ara, amb els seus alumnes, temes africans.
Com sempre, els sincronismes, tot i el seu caràcter espontani, existeixen a partir d'una determinada realitat o d'una actitud molt concreta que facilita aquesta fantàstica cadena d'esdeveniments tan sorprenents i enriquidors alhora. Tot un plaer poder arribar a comprovar-ho una vegada més!
http://www.diba.cat/Parcsn/parcs/plana.asp?parc=1&m=255
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada