La Lluna en l'art

No sé si els artistes, o els que ens ho creiem una miqueta o molt, tenim alguna relació especial amb la Lluna, sobretot quan es manifesta, com aquesta nit-matinada, amb tota la seva enlluernadora plenitud, però, sigui com sigui i per alguna raó oculta, a la majoria dels artistes, al llarg de tota la Història de la Vida i de l'Art, se'ls ha atorgat sempre el brillant qualificatiu de "llunàtics". I és que la Lluna, per als artistes i per a totes aquelles altres persones especialment sensibles a realitats naturals com les que la lluna representa, té realment una dimensió especial que és a la vegada orígen de moltes de les seves creacions i de les seves reflexions més profundes sobre la vida, entre la realitat mès palpable i la més imprevisible fantasia.

Més enllà de la representació de la Lluna en les diverses manifestacions de l'art primitiu, la primera obra de l'art occidental en què la Lluna apareix clarament definida amb tot el realisme de la imatge és "La Crucifixió" de Jan van Eyck (1390-1141), amb el nostre brillant satèl.lit en quart minvant situat a la dreta del crucificat de la dreta de la composició.




De fet, però, la primera representació fidedigna de la Lluna la trobem en la pintura que Ludovico Cardi (Cigoli) (1559-1613) va fer per a la cúpula de la Capella paulina de la Basílica de Santa Maria La Major de Roma, que mostra la imatge de la Verge situada sobre una Lluna amb els seus cràters ben visibles, en una interpretació molt novedosa en relació a composicions similars que mostren tradicionalment la Lluna com a un dels atributs habituals de la verge, com a símbol de la seva puresa.

La Lluna, segons la tradició arístotèl.lica, era l'objecte idoni que servia per representar la separació entre la perfecció celestial i la imperfecció terrestre. El satèl.lit natural de la Terra que Galileu Galilei (1564-1642) va observar l'any 1609 amb el seus telescòpis, per fer després una sèrie d'aquarel.les que van servir per inspirar també Cigoli a l'hora de pintar la Lluna sobre la qual va situar la Verge.

El sevillà Murillo (1617-1682) va fer també la seva versió de la Verge reposant sobre una lluminosa Lluna plena. Després molts altres pintors han trobat en la Lluna, plena o no, motiu fonamental de creacions de caràcter màgic, cosmogònic i cosmològic. Com a expemple t'ofereixo avui les obres de Joan Miró i de Joan Ponç, dos dels pintors catalans més llunàticsdels últims temps.

Galileu, després d'observar la Lluna amb el seu telescopi, la va definir com a un objecte de superfície irregular, rugosa i plena de cavitats i protuberàncies. Comprova-ho aquesta nit amb l'ajut del teu telescopi, o mirant-la senzillament amb la nuesa dels teus ulls i de les teves emocions i sensibilitats.

Afegeix la llegenda