Cercar en aquest blog

diumenge, 27 de març del 2011

Final d'etapa al Castell de Montesquiu

Tanco amb plaer avui, diumenge 27 de març de 2011,  l'etapa viscuda a la Cabanya del Castell de Montesquiu, al costat de les meves pintures africanes, després d'haver passat tots els matins dels dissabtes i diumenges d'aquest mes de març, rebent la gent que s'ha interessat per la meva obra obligant-me, amablement, a recordar els intensos moments viscuts amb els masai del Ngorongoro en terres tanzanes.


Agraeïxo doncs a aquestes 400 persones que hagin fet l'esforç d'entrar en el meu espai expositiu i en el meu propi espai vital, perquè m'han ajudat a trobar noves lectures de la meva pròpia obra i de la meva vida, a la vegada que m'han permès, en molts casos, conèixer també la seva. Més enllà de blogs i facebook, tot i la seva evident utilitat (aquest blog n'ès un exemple), no hi ha cap altra cosa millor que la relació directa entre les persones, en un cara a cara que, tot i les dificultats que la comunicació directa sempre comporta, finalment resulta altament gratificant perquè desenvolupa la nostra intel.ligència social i obre impensats horitzons personals i professionals.


Una vegada més haig d'agraïr també l'oportunitat que m'han donat els responsables del Castell de Montesquiu d'exposar a la seva fantàstica Cabanya, de la mateixa manera que el meu agraïmet ha d'arribar igualment a les diverses persones que m'han ajudat a arribar, cada cap de setmana al Castell, portant amb els seus cotxes a un home com jo que viu a Sant Pol de Mar i que, a sobre, no té cotxe. Gràcies a tots, de tot cor. M'heu facilitat molt les coses!


Avui, però, últim día d'exposició, he anat i he tornat del Castell sol, amb el meu estimat tren, en un llarg viatge de sis hores (tres d'anada i tres de tornada), contemplant, amb plaer els milions de quadres de paisatge que les finestres del meu vagó anaven enquadrant sobre la marxa. D'anada, foscos, pels núvols, i humits, per la pluja, i de tornada, clars per la nitidesa del cel, i lluminosos, per aquest sol que encara ilumina la meva ment i tot el que escric des de la meva cova santpolenca.


Tanco, doncs, aquesta etapa al Castell de Montesquiu, però n'obro una de nova, per ara, exposant  a partir de l'1 d'abril, una selecció de la meva obra africana al Restaurant Diagonal de Pineda de Mar, a on tindrà una nova vida entre menús, plats del día i sofisticats i exquisits menjars, com el civet de cèrvol que vaig pendre-hi amb plaer la passada tardor. Una passada, vaja! Recordant la llet que vaig veure a Tanzània i els densos pures de blat de moro, com a menjar bàsic, no puc menys que repetir que la vida és, de fet, moltes vides, ajustades a cada cas, a cada instant i a cada circumstància.


Per casualitat, ara, que a Barcelona i Manresa, hi ha exposicions que mostren la relació entre l'art, el paisatge i el menjar, jo també estableixo aquesta relació en moltes d'aquestes pintures africanes que trobaran també en el Restaurant Diagonal de Pineda el seu espai natural.





http://www.diba.cat/Parcsn/parcs/plana.asp?parc=1&m=255
http://www.restaurantdiagonal.com/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada