Cercar en aquest blog

dilluns, 24 de gener del 2011

Gustavo Puente alimenta Mondvagan

El que va ser reconegut dissenyador de moda d'Alta Costura, Gustavo Puente, alimenta ara Mondvagan, aquest interessant i curiosament pol.lèmic concepte polièdric i multidisciplinar que gira al voltant d'una escultura botànica que, fusionant art i vida autèntica, vol denunciar, sense abandonar la seva plasticitat intrínseca, les injusticies socials d'un món contemporani que augmenta cada dia més la distància entre els de dalt i els de baix, entre el poder i la miseria, entre l'excés i el defecte.


http://www.mondvagan.eu/

En Gustavo, cansat de la cultureta barcelonina que no va saber reconèxier els seus valors com aquell dissenyador de moda que havia vestit dones de projecció social tan gran com la Reina d'Espanya, Rosario Nadal, o la Princesa de Preslav, l'any 1995 va abandonar la ciutat i la feina que havia fet fins aleshores per traslladar-se a Vilanova i la Geltrú com a punt geogràfic de partença d'un nou camí de creació artística, vinculat sempre al món de la moda i del tèxtil amb finalitats, però, més espirituals, filosòfiques i conceptuals, allunyades de la comercialitat i funcionalitat que abans marcaven el seu ritme de vida.                                                                                  
 El seu interès per al llenguatge artístic ja era evident en moltes de les seves creacions com a dissenyador de moda, quan, per exemple, havia creat diverses col.leccions d'Alta Costura amb artistes com ara Tàpies, Ràfols-Casamada, Grau-Garriga, Equipo Crónica, Carme Riera, Mario Bedini, Cruspinera o Pujol Balada, o quan va fer aquella gran i sonada desfilada a les Drassanes barcelonines inspirada en Joan Miró sota el títol, de :"L'Alta Costura en homenatge a Joan Miró".

Amb aquest important bagatge, en Gustavo, continua ara, als seus 65 anys, des de la tranquil.litat de Vilanova i la Geltrú, aquest nou camí d'artista plàstic compromés amb una realitat social que fa que les seva obra actual tingui, sobretot a través del projecte "Mondvagan" una dimensió d'interès universal que ha arribat a ferir, incompressiblement, certes sensibilitats, ceant un menyspreu i un rebuig que ell mai no hauria pogut imaginar.


Després de molts esforços i de superar moltes dificultats, entre les quals les econòmiques no van ser les menys importants, finalment en Gustavo va veure fet realitat el seu somni quan l'Ajuntament de Sitges va instal.lar la seva escultura viva "Mondvagan" en el seu municipi. Una escultura viva que mostrava un test central del qual sorgien dos ametllers vius, un dret i l'altre de cap per avall, alimentats per una terra comuna i unes arrels que finalment ens confonien i fusionaven, demostrant la possibilitat que aquests dos móns antagònics, el de la riquesa i el de la probresa, estaven condemnats a conviure plegats, per convertir-se finalment en una única i més justa realitat, harmònica i sense diferències.


La poca sensibilitat dels responsables culturals de l'Ajuntament de Sitges van fer que un temps després es retirés aquesta escultura, que d'altra banda havia rebut també sorprenents crítiques per part d'un cert ecologisme radical i absurd, amb la intenció de reubicar-le posteriorment en un lloc millor, quan de fet va acabar destrossada en un terreny del muncipi. En Gustavo mira ara de reorientar el seu estimat projecte creant paral.lelament petites varinats de "Mondvagan" en versió "bonsai" amb l'objectiu de comercialitzar-les d'alguna manera associades a interessants projectes com el de les noves botigues que "National Geographic" ja ha començat a obrir a Espanya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada