Cercar en aquest blog

divendres, 28 de gener del 2011

CDAN, 5 anys

Em plau celebrar, al teu costat, el cinquè aniversari  del CDAN, el Centro de Arte y Naturaleza. Fundación Beulas. Huesca, que al llarg d'aquest temps de vida ha demostrar la gracia dels seus plantejaments a partir de la connexió entre art y natura segons la sensibilitat de Josep Beulas, pintor nascut a Santa Coloma de Farners l'any 1921, que ha fet de la província d'Osca el seu lloc, també natural, artístic i vivencial, des de l'any 1940, tot creant l'any 2000 la Fundació Beulas, nucli primer del que des de l'any 2006 és aquest fantàstic CDAN.


Beulas, un enamorat del paisatge d'Osca, ha fet possible, amb la donació de la seva col.lecció d'obra pròpia i d'altri, la creació d'aquest centre que ha ampliat progressivament el seu fons amb obres que van des de la primera figuració de paisatge, a la nova figuració, tot passant pel món dels expressionistes, dels informalistes, i dels abstractes, a la vegada que ha desenvolupat l'interessant projecte "Art i Natura" que potencia a la provincia d'Osca tot un seguit d'activitats adreçades a destacar la connexió entre art i natura recuperant els elements tant del "land art" com de l'art públic, amb el territori com a referent constant de creació i reflexió, física i conceptual.

Si et plau saber més coses del CDAN entra a la seva pàgina web: http://www.cdan.es/

dijous, 27 de gener del 2011

Mariano Zuzunaga, el fotògraf

Com a realitzador i conductor del programa "Babel" de Catalunya Ràdio vaig tenir el plaer d'entrevistar  el fotògraf  Mariano Zuzunaga amb motiu d'una exposició a la galeria Safia de Barcelona, i ara, passats els anys, he tingut també l' agradable sorpresa de participar, ja com artista, a la col.lectiva, com et vaig dir ahir, "Encuentros II", al costat de la Silvia  Japkin , de Gonzalo Casino, i del mateix Mariano.


Com en Gonzalo, en Mariano en va regalar un llibre, el  titulat  "Nuevas sugerencias. El fotógrafo y la fotografía" per mitjà del qual l'autor mostra  els mecanismes essencials  que justifiquen el seu amor per a la fotografia i les pautes necessàries per entendre la seva nanera d'experimentar el llenguantge de la fotografia i la raó de ser de la seva existència. Diu en Mariano que el fotògraf , com a manera de primer filòsof, es dedica  a alguna cosa que probablement ignora quasi completament i que mostra una vida de fragments que intenta reunir sense saber ben bé per què.


 http://www.marianozuzunaga.com/

Sóc home poc sensible al llenguatge fotogràfic, perquè veig la vida sobretot a través del dibuix i la pintura, però no puc deixar d'admirar les fotografies dels bons fotògrafs sobretot quan van acompanyades d'una excel.lent explicació conceptual com la que t'ofereix en Mariano tant en la seva obra, com en les seves paraules i en les seves pròpies fotografies!

dimecres, 26 de gener del 2011

L'Incipit de Gonzalo Casino

Gonzalo Casino, un dels artistes que va coincidir amb el fotògraf  Mariano Zuzunaga, l'escultora Silvia Japkin, i jo mateix, als "Encuentros II",  no fa gaire, a l'estudi de la Silvia a la Nau Ivanow de Barcelona, és també l'autor del llibre "Incipit. Sobre la presencia del comienzo", que tinc ara a les meves mans perquè en Gonzalo m'el va regalar per recordar la cordialitat d'aquella plàstica trobada.


http://www.jano.es/jano/ctl_servlet?_f=81&iditem=1

En Gonzalo, que havia estudiat Medicina, domina ara tant el periodisme científic i cultural, com el llapis i el pinzell, establint entre aquests dos móns una connexió natural que passa per la capacitat de traduïr sobre el paper tota la saviesa que posseix sobre el cos humà, tant en els eus aspectes formals com conceptuals, associats, en molts casos, al coneixement pràctic del dolor humà en tota la seva dimensió i en les seves múltiples manifestacions.  En Gonzalo diu en el llibre que la consciència és per damunt de tot consciència del propi cos, de manera que totes les imatges mentals i pictòriques ens aproximen d'alguna manera a aquest mateix principi. Les aquarel.les i els olis que omplen el llibre il.lustren amb expressiva visceralitat aquestes paraules i fan més evident aquest principi que dóna sentit a tot al llibre, al pensament d'en Gonzalo i a tota la seva pintura.

Aprofito aquest reflexió sobre el llibre i l'obra d'en Gonzalo Casino per recordar-te que la Silvia Japkin està preparant uns nous "Encuentros" que en la seva tercera edició vol dedicar, durant el mes d'abril, al món del llibre en qualsevol de les seves formes, textures i conceptes, en una convocatòria oberta a tots el qui com tu, per exemple, hi vulguin participar. Envia ja, que el temps passa amb una velocitat increïble, els teus suggeriments a:
japkin2@gmail.com
http://www.nauivanow.com/plt_Home.aspx 

dimarts, 25 de gener del 2011

Rastres de rostres

L'any 2007 vaig fer l'exposició "Rastres de rostres" a la botiga de Comerç Just "Olokuti" del barri de Gràcia, mentre començava també a caminar pels nous rastres radiofònics d'iCat fm, i ara, en ple 2011 rebo un correu de la Victòria Pujades en el que, a més a més de recordar-me que la vaig entrevistar fa un temps arran de la seva exposició "Teòria dels Ángels" a Can Xerracan, em confessa també que va posar, per atzar i sense saber res de la meva expo, el títol de "Rastres de rostres" a una de les seves últimes obres i que fins ti tot havia pensar en posar aquest nom a tota una sèrie. Quina curiosa sincronia!







Per explicar aquesta feliç coincidència la Victòria em recorda també una frase que diu: "El que es fa existeix i el que existeix actua", que jo aprofito també per recordar-te que alguns dels meus nous rostres s'exposen encara fins al divendres 28 de gener al mateix Olokuti al costat de les primeres esculturetes fetes per la meva filla Violeta.




http://victoriapujadas.blogspot.com

http://violetapn.blogspot.com/

http://www.olokuti.com/catalog/olo_inst_apariciones_prensa.php?id_expo=173

Doncs ja saps, et deixo, com sempre, amb un nou rastre d'un dels meus rostres!

dilluns, 24 de gener del 2011

Gustavo Puente alimenta Mondvagan

El que va ser reconegut dissenyador de moda d'Alta Costura, Gustavo Puente, alimenta ara Mondvagan, aquest interessant i curiosament pol.lèmic concepte polièdric i multidisciplinar que gira al voltant d'una escultura botànica que, fusionant art i vida autèntica, vol denunciar, sense abandonar la seva plasticitat intrínseca, les injusticies socials d'un món contemporani que augmenta cada dia més la distància entre els de dalt i els de baix, entre el poder i la miseria, entre l'excés i el defecte.


http://www.mondvagan.eu/

En Gustavo, cansat de la cultureta barcelonina que no va saber reconèxier els seus valors com aquell dissenyador de moda que havia vestit dones de projecció social tan gran com la Reina d'Espanya, Rosario Nadal, o la Princesa de Preslav, l'any 1995 va abandonar la ciutat i la feina que havia fet fins aleshores per traslladar-se a Vilanova i la Geltrú com a punt geogràfic de partença d'un nou camí de creació artística, vinculat sempre al món de la moda i del tèxtil amb finalitats, però, més espirituals, filosòfiques i conceptuals, allunyades de la comercialitat i funcionalitat que abans marcaven el seu ritme de vida.                                                                                  
 El seu interès per al llenguatge artístic ja era evident en moltes de les seves creacions com a dissenyador de moda, quan, per exemple, havia creat diverses col.leccions d'Alta Costura amb artistes com ara Tàpies, Ràfols-Casamada, Grau-Garriga, Equipo Crónica, Carme Riera, Mario Bedini, Cruspinera o Pujol Balada, o quan va fer aquella gran i sonada desfilada a les Drassanes barcelonines inspirada en Joan Miró sota el títol, de :"L'Alta Costura en homenatge a Joan Miró".

Amb aquest important bagatge, en Gustavo, continua ara, als seus 65 anys, des de la tranquil.litat de Vilanova i la Geltrú, aquest nou camí d'artista plàstic compromés amb una realitat social que fa que les seva obra actual tingui, sobretot a través del projecte "Mondvagan" una dimensió d'interès universal que ha arribat a ferir, incompressiblement, certes sensibilitats, ceant un menyspreu i un rebuig que ell mai no hauria pogut imaginar.


Després de molts esforços i de superar moltes dificultats, entre les quals les econòmiques no van ser les menys importants, finalment en Gustavo va veure fet realitat el seu somni quan l'Ajuntament de Sitges va instal.lar la seva escultura viva "Mondvagan" en el seu municipi. Una escultura viva que mostrava un test central del qual sorgien dos ametllers vius, un dret i l'altre de cap per avall, alimentats per una terra comuna i unes arrels que finalment ens confonien i fusionaven, demostrant la possibilitat que aquests dos móns antagònics, el de la riquesa i el de la probresa, estaven condemnats a conviure plegats, per convertir-se finalment en una única i més justa realitat, harmònica i sense diferències.


La poca sensibilitat dels responsables culturals de l'Ajuntament de Sitges van fer que un temps després es retirés aquesta escultura, que d'altra banda havia rebut també sorprenents crítiques per part d'un cert ecologisme radical i absurd, amb la intenció de reubicar-le posteriorment en un lloc millor, quan de fet va acabar destrossada en un terreny del muncipi. En Gustavo mira ara de reorientar el seu estimat projecte creant paral.lelament petites varinats de "Mondvagan" en versió "bonsai" amb l'objectiu de comercialitzar-les d'alguna manera associades a interessants projectes com el de les noves botigues que "National Geographic" ja ha començat a obrir a Espanya.

diumenge, 23 de gener del 2011

La Fal.loteca Nacional Islandesa

Circumstàncies diverses van fer que, encara adolescent, visqués una interessant i iniciàtica aventura islandesa al llarg de tres mesos treballant en un escorxador de Höfn, una petita població del sud del país, a on també vaig fer d'altres feinetes com ara descarregar vaixells quan arribaven a la matinada farcits de coses tan diverses com ara peix congelat, sacs de fosfats, o pells de xai. Et dic això perquè entenguis que encara ara, tot i la distància temporal que em separa d'aquella experiència islandesa, continuo sentint-me interessat per a qualevol cosa que tingui alguna relació amb aquella tancada i fantàstica illa vikinga. Aquest és el motiu per al qual el meu blog d'avui s'omple d'aires islandesos després d'haver llegit a "El Periódico" un article d'en Xavier Moret que m'ha descobert, amb sorpresa notable, l'existència de la curiosa Fal.loteca Nacional Islandesa creada l'any 1974 per Sigurdur Hjartarson i que ara pots visitar, si et plau i vols comparar mesures, a Husavik, una petita població situada al nord de país.




















Sigurdur Hjartarson, que va ser professor d'Història en un institut de Reykjavík, es va proposar reunir una bona col.lecció de penis (ara en té 273 exemplars) de tots els mamífers islandesos, alguns en perill d'extinció,
que després ha fet extensible a especímens d'altres geografies, que conserva embalsamats, dissecats o suspesos en formol, al costat dels fal.lus de criatures folklòriques com ara elfos, trolls, i monstres marins, que exposa entre altres obres artístiques relacionades amb el tema.


Sigurdur ha rebut ara una mala notícia perquè la família de Päll Arason, el primer donant de penis per a la Fal.loteca Nacional Islandesa, mort ara als 95 anys, no està disposada a permetre la delicada operació que faria que el fal.lus d'en Päll ocupés el lloc d'honor al museu com a primera mostra de penis humà de tan potent col.lecció. Sembla que ja hi ha tres nous donants, però tots són estrangers i joves, cosa que dificulta l'arribada d'algun penis humà al seu museu natural, o que quan hi arribi, ja no ho pugui veure en Sigurdur Hjartarson. Tot i que, ben pensat, perquè no fa ell mateix la donació pòstuma del seu penis a la seva estimada Fal.loteca Nacional Islandesa? Sigui com sigui, si tens alguna proposta personal no dubtis a a fer-li arribar al bon amic Sigurdur Hjartarson, que segur que estarà encant de tenir noticies sobre la bellesa de les teves parts més íntimes.

dissabte, 22 de gener del 2011

El pintor i la model

Jove i sensible a la tan habitual i clàssica imatge plàstica del pintor i la model, vaig ser soci durant una breu temporada, del Cercle Artístic de Sant Lluc, a la recerca, no solament d'aquella model mítica, sinó també de l'atmosfera necessària per fer de mi l'autèntic artista que aleshores creia que podia arribar a ser. Després, tot i que no vaig deixar mai el llapis, el món de la comunicació radifònica em va apartar d'aquell primer somni, però ara, allunyat ja de les també estimades obligacions professionals, sembla que torni a recomençar aquell camí que vaig interrompre, tot recordant aquella bonica model que em va permetre conèixer, per primera vegada, el cos nu d'una dona , tot un món de possibilitats expressives, i la meva pròpia capacitat de captar, amb llapis i pinzell, alguna cosa de la vida, en aquell vell espai del sempre estimat Cercle Artístic de Sant Lluc.





L'altre dia mentre passejava pels voltants del mercat de Santa Caterina a la recerca d'estímuls artístics, amb la companyia casual del pintor Xavier Serra de Rivera, que té el seu estudi també per aquests indrets de Barcelona, vaig tenir el plaer de visitar aquest Cercle Artístic de Sant Lluc en la seva nova seu del Palau Mercader, al número 42 del carrer Mercaders, i vaig descobrir els seus nous i funcionals espais, mai, però, tan entrenyables com els que jo havia conegut en la seva vella ubicació.


Nostàlgies personals al marge, el cert és que el nou Cercle Artístic de Sant Lluc respon ara, de manera excel.lent, per contenidor i contingut, a les exigències creatives de la societat actual, oferint els espais idonis, els cursos adequats i les activitats precises, perquè els socis de l'entitat arribin a trobar els etímuls necessàris per desenvolupar les seves capacitats artístiques en aquests 1.200 m2 que contenen sales de mostres, pati cobert, biblioteca, labotarori, estudi fotogràfic, i tallers diversos.


Si et plau conèxier ara el nou rostre del Cercle Artístic de Sant Lluc hi trobaràs també l'exposició d'homenatge a Miquel Vilà, un dels socis més fidels al cercle i un dels artistes més prolífics amb les seves 1.500 pintures de tall figuratiu i tendència expressionista a on la realitat presenta tocs fantàstics que la imaginació onírica de l'artista no pot deixar de pintar. També hi podràs veure l'exposició "1959 Subhasta" que vol commemorar la subhasta celebrada l'any 1959 organitzada per superar una situació financera molt adversa que amenaçava aleshores la continuïtat de l'entitat.


Trobaràs la informació pertinent sobre el Cercle Artístic de Sant Lluc al web http://www.santlluc.cat/  amb la seva història, les seves diverses activitats i un bon nombre de cursos d'hivern 2011 que encara ets a temps d'aprofitar, de la mateixa manera que també pots fer-te soci de l'entitat per contribuïr tant al seu manteniment com a la teva pròpia formació artística.


divendres, 21 de gener del 2011

Lluís Vilà, artista immortal

El Festival d'Art Independent Pepe Sales que se celebra a Girona del 20 al 25 d'aquest gener'2011 està dedicat a Lluís Vilà i Vendrell  (Banyoles 1952-2010) sota el concepte "L'artista i la immortalitat" que recorda una de les clares reflexions que havia fet en Lluís quan va dir que l'artista encarna, com ningú altre, la legítima aspiració de l'home a la immortalitat.


Ha estat una sorpresa per a mi saber a través de l'existència d'aquest festival que en Lluís havia mort sobtadament mentre dormia d'un fulminant atac de cor l'any passat a Banyoles, a on jo l'havia conegut als inicis de les nostres respectives carreres professionals, cap als anys 70, ell com a artista plàstic, pintor i escultor, i jo com a guionista dels reportatges també de contingut artístic que feia aleshores per al programa "Signes" de TVE, des dels estudis de Miramar de Barcelona.


En Lluís, que s'havia donat a conèixer justament a principis dels 70 en una mostra col.lectiva del GRUP TINT-2 de la Llotja del Tint de Banyoles, bressol de molts artistes innovadors que Banyoles va donar aleshores al món, em va sorprendre ja aleshores per un univers creatiu molt personal que incloïa reflexions molt encertades sobre l'humà i el diví, a través de les seves sabates comestibles, de la seves escultures amb pa, de les seves llaunes de sardines, de la carn picada, i de tota una sèrie de pintures, objectes i instal.lacions que sacralitzaven sempre la banalitat de la vida alhora que et convidaven a entendre-la en clau de ritual màgic.


Ara tens doncs una bona oportunitat de reviure tot aquest fantàstic món d'en Lluís Vilà en el context d'un IV Festival d'Art Independent Pepe Sales que el recorda a Girona per mitjà d'exposicions, instal.lacions, projeccions cinematogràfiques, actuacions musicals, reflexions diverses i conferències, que signifiquen també la particpació de molts artistes que demostren d'aquesta manera la seva connexió natural amb l'artista.


Deia en Lluís que el món només el poden canviar els artistes i els terroristes, i que sempre és millor crear que matar, i jo et dic ara que si vols saber més coses de tot aquest homenatge que se li ret ara a Girona entra en la web http://www.festivalpepesales.org/  , i que si et plau conèxier també una mica millor en Lluís navega per al seu món a http://www.lluisvila.com/index03.htm











dijous, 20 de gener del 2011

Sopa d'aleta de tauró

L'enorme i creixent consum per part dels mercats occidentals d'una cosa tan senzilla com la sopa d'aleta de tauró, pròpia originariament de la cultura gastronòmica xinesa, s'ha convertir malauradament en una de les principals causes de l'augment incontrolat de la pesca de milers de taurons, molts d'ells sacrificats només per la suposada qualitat de les seves aletes, tant pectorals com dorsals, en una pràctica salvatge que té ja el seu propi nom "finning", que prové del mot anglès "fin" (aleta) i que vol dir, a la pràctica, tallar les aletes sense miraments i llençar la resta mutilada al mar i a una mort dura i inevitable.

Tant aquest fantàstic "finning" com altres pràctiques de pesca professional, esportiva o involuntària, han fet, sobretot des de la segona meitat del segle XX, que 275 espècies de taurons i quasi 100 de ratjades siguin a la llista vermella de les espècies amenaçades d'extinció, segons l'informe de la IUCN (Unió Internacional de Conservació de la Natura). Fà 400 milions d'anys que existeixen els taurons i uns quants també que conviuen amb l'home que, com a bon depredador natural, els ha pescat primer de manera artesana i sostenible, i ara de manera industrialitzada i sense discriminació ni equilibri.


En aquest context el Museu Marítim de Barcelona ha presentat avui l'exposició "A favor dels taurons, un mar d'esperança", en una sensible proposta de les fundacions CRAM i Biodiversidad , amb l'impuls de la Fundació "la Caixa" i el mateix Museu Marítim, el suport logístic de la Fundación SEUR, i el clar objectiu comú de divulgar la importància de la biodiversitat marina, tot difonent l'amenaça que pateix la vida marina i els projectes de conservació que s'estan portant a terme per protegir-la i conservar-la.


Es pretén també arribar a aconseguir reivindicar de manera específica la bona imatge dels taurons, considerats pitjors que els diables, quan de fet són una de les espècies fonamentals per al manteniment de l'equilibri en el seu medi, en un punt importàntissim de l'escala biològica marina. Els taurons són les víctimes dels autèntics depredadors humans que han contaminat els seus mars, han reduït els seus hàbitats naturals, els han pescat indiscriminadament i els han tallat les aletes salvatjament per fer una sopa, que en la cultura xinesa es valora com a símbol de salut i prestigi, tot i que és absolutament insípida i de contingut nutritiu practicament nul, amb certes qualitat texturals, això si, però sense cap sabor.


El programa "la Caixa a favor del mar: la ruta del Vell Marí" que treballa per conservar la biodiversitat marina, complementa l'exposició a tots els destins costers (Ara es troba amarrat al Moll de Bosch i Alsina i es pot veure en visites guiades) i et permet descobrir la realitat d'un dels pocs velers destinats a l'exploració marina.


Paral.lelament a l'itinerari de l'exposició, al llarg d'aquest 2011, es duran a terme dues importants campanyes: la realització del primer atles de fotoidentificació de la balena mediterrània (rorqual comú) i el primer estudi a fons de la situació dels taurons al Golf de Biscaia.


Pots visitar aquesta exposició "A favor dels taurons, un mar d'esperança" al Museu Marítim de Barcelona, fins al 15 de març de 2011, i si ets sensible a tot el món que projecta tampoc no estaria gens malament que et fecis col.laborador del CRAM, com ja he fet jo ja fa uns quants anys, per contribuir a assolir els seus objectius de conservació i recuperació del medi marí i les seves espècies amenaçades.
 http://www.cram.org/
http://www.fundacion-biodiversidad.es/
http://www.fundacio.lacaixa.es/
http://www.mmb.cat/
http://www.fundacionseur.org/

dimecres, 19 de gener del 2011

Plàstica variada al seu punt

Permete'm que t'ofereixi avui un bon plat de plàstica variada al seu punt, compost de fotografia, pintura, dibuix, il.lustració i una mica de literatura.

De primer tens el festival "Voies Off" d'Arles que et convida a inscriure't a la convocatòria d'enguany fins al 15 de febrer. Has de saber que "Voies Off" proposa des de fa 16 anys una mirada alternativa sobre la fotografia emergent, amb les seves corresponents particularitats, les seves evidències i les seves resistències. Les tardes de projeccions d'aquest festival en el context dels "Rencontres d'Arles" s'han convertit en una referència internacional per a la descoberta d'autors i per al seguiment de la creació fotogràfica contemporània. La temàtica del festival aborda, amb mirada crítica, les evolucions del món actual, amb la participació de més de 60 candidats seleccionats, corresponents a una vintena de nacionalitats.Cada any un jurat format per professionals de prestigi recompensa amb 2.500 euros l'autor que hagi destacat especialment per la claredat de la seva visió i per la qualitat del seu treball.
 http://www.voies-off.com/

De segon tenim l'exposició "Santi Moix/Mark Twain" que es presenta demà a la Fundación Círculo de Lectores del carrer del Consell de Cent, 323, de Barcelona, amb l'obra original que Moix ha fet per a l'edició de "Les aventures de Huckleberry Finn" que publica Galaxia Gutenberg/Círculo de Lectores amb motiu del centenari de la mort de Twain. Moix aporta la seva visió gràfica personal del món de Twain i omple a la vegada les parets de l'espai expositiu amb gegantins apunts que ens ajuden a recorrèr de manera original tot el seu univers.


De tercer et puc presentar un plat pictòric doble a la Sala Parés de Barcelona amb les marines, les escenes urbanes i els interiors d'estudi del pintor Simó Busom, un dels artistes en actiu de més llarga trajectòria de la Parés, que trobaràs ara al costat dels altres pintors que participen a la col.lectiva "Vinyes i vins" amb la diversitat de registres cromatics, formals, conceptuals i culturals, associats sempre a la vinya i al vi. Tasta-ho, si et plau, a partir de demà i fins al 15 de febrer.
                                                                                        http://www.salapares.com/                                       

















Encara et puc presentar un quart plat ple de les bones il.lustracions que la Carme Solé Vendrell ha fet al llarg de la seva vida i que ara presenta, a partir de demà i fins al 13 de març, al Centre Cultural Unnim, a la Rambla d'Ègara, 340, de Terrasa, en una exposició titulada "Came Solé Vendrell. Dues vides".

https://www.unnim.cat/ca/Obra-social/Equipaments/Centre-Cultural/

I ja per acabar tens aquestes postres fotogràfiques que en Pere Formiguera presenta a partir de demà i fins al 12 de març a la Galeria Fidel Balaguer de Barcelona, aconseguint, una vegada més, fer visible allò que és invisible tot i ser absolutament real. Si ho vols entendre millor contempla l'exposició!

http://www.galeriafidelbalaguer.com/

Prent-ho amb la calma necessàri i que vagi de gust!!